El topònim de la vila de Palamós, que ens diuen que al segle XV s'anomenava Palamors, podria relacionar amb el déu de la mitologia ancestral titllat Palaimón o Palaimó, atès que la població devia estar consagrada a aquesta divinitat protectora dels pescadors i dels mariners. La similitud dels dos termes és massa evident i el fet que la vila fos un important port natural amb una antiga tradició de mariners, ho acaba d'arrodonir.
El poc conegut déu Palaimó, rei de la mar
Palaimon o Palaemon o Palèmon és un déu solar que, mentre és infant, se'l relaciona amb l'aigua primordial i amb la mar, de la mateixa manera que passa amb la seva mare Leucodea o Leucothea. Es diu que tant Palaimón com Leucodea auxilien els mariners en dificultats.
Palaimón fou un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i de la reina Ino. Ens diuen que originalment es deia Melikertes o Melicertes o Melecertes, nom que ja ens el relaciona amb el deu fenici Melkart, i que els seus pares van patir la ira d'Hera pel fet d'haver acollit a Dionís al seu reialme. El seu pare, va ser empipat fins a la mort per la deessa, embogida de ràbia, i la seva muller, Ino, va intentar fugir-ne amb Melikertes als braços, per acabar saltant dels penya-segats al mar. A partir d'aquí, mare i fill van esdevenir déus de la mar i van passar a ser coneguts com Palaimon i Leucodea.
Palaimon era representat als antics mosaics greco-romans com un infant muntat damunt dofins, com el jovenet Apol·lo, o com un nen amb cua de peix Tritó.
Com hem dit, el nom Melikertes relaciona amb el del déu fenici Melkart o Melqart. Tanmateix, els grecs van reinterpretar el nom com "el menjador de mel". Els romans van identificar Palaimon amb Portunus, el seu déu dels ports.
Palaimón fou un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i de la reina Ino. Ens diuen que originalment es deia Melikertes o Melicertes o Melecertes, nom que ja ens el relaciona amb el deu fenici Melkart, i que els seus pares van patir la ira d'Hera pel fet d'haver acollit a Dionís al seu reialme. El seu pare, va ser empipat fins a la mort per la deessa, embogida de ràbia, i la seva muller, Ino, va intentar fugir-ne amb Melikertes als braços, per acabar saltant dels penya-segats al mar. A partir d'aquí, mare i fill van esdevenir déus de la mar i van passar a ser coneguts com Palaimon i Leucodea.
Palaimon era representat als antics mosaics greco-romans com un infant muntat damunt dofins, com el jovenet Apol·lo, o com un nen amb cua de peix Tritó.
Com hem dit, el nom Melikertes relaciona amb el del déu fenici Melkart o Melqart. Tanmateix, els grecs van reinterpretar el nom com "el menjador de mel". Els romans van identificar Palaimon amb Portunus, el seu déu dels ports.
Aquesta funció de patró dels ports i dels mariners és el que ens fa pensar que el nom de la vila de Palamós relaciona amb Palaimón, atès que la tradició marinera de Palamós és coneguda i el seu magnífic port segueix actiu com un centre important d'activitat pesquera.
Es deia també, que a l'indret on Ino es va llençar a l'aigua, entre Mègara i Corint, un dofí havia dut fins a la costa el cos de Melicertes i l'havia penjat d'un pi. Sísif, el germà d'Atamant, que aleshores era rei de Corint, trobà el cos i va ordenar que li donessin sepultura. Per indicació d'una nereida va instaurar un culte a Melicertes amb el nom de Palèmon, i va fundar els Jocs Ístmics, com uns jocs guerrers funeraris en el seu honor.
Jocs Ístmics a L'istme de Palamós?
Hi ha diverses tradicions sobre l'origen dels Jocs Ístmics. Una diu que els va establir Sísif quan era rei de Corint, quan va trobar el cos de Melicertes, al que la seva mare Ino havia arrossegat amb ella fins a llençar-se tots dos al mar, i que havia volgut honorar la seva memòria amb uns Jocs Fúnebres, segons li havien ordenat unes nereides que el van anar a trobar. Melicertes va ser divinitzat per Posidó amb el nom de Palèmon i Ino es va transformar en la deessa Leucòtea. Sísif havia fundat els Jocs Ístmics en honor de Melicertes.
Podria haver tingut Palamós Jocs Ístmics en algun moment de la seva història? No ho sabem pas, però la realitat és que el port de Palamós formava un formidable istme, com es pot observar al següent mapa francès del segle XVIII.
Mapa francés que mostra el port natural i istme de Palamós.
El port de Palamós fou el segon de Catalunya
El port de l'actual Palamós es va utilitzar durant les etapes preromanes i romana, però va entrar en desús fins que Pere el Gran el 1277 encarregà la compra del castell de Sant Esteve, construït sobre restes romanes, o va comprar terrenys que va donar a Astruc Ravaia per desenvolupar-hi un nou nucli de població a partir de la Carta Pobla.
La vila de Palamors -així és com l'anomenaven fins a principis del segle XV- consta als arxius com fundada el 3 de desembre de 1279 pel batlle general de Catalunya Astruc Ravaia, precisament per a mantenir i defensar aquell incipient port natural. En la Carta-pobla el rei ofereix als nous pobladors espai per a construir la seva llar lliure de qualsevol servitud i tot un seguit d'avantatges, entre elles un mercat setmanal cada dimarts que encara avui dia se celebra. El batlle general nomena a Arnau sa Bruguera primer batlle d'un nou ens, la Batllia de Palamós, que a part de la vila tindrà jurisdicció sobre Vila-romà (Sant Joan de Palamós), Vall-llobrega i Calonge.
Imatge de la col·locació de la primera pedra del port mdern de Palamós, el 1902.
La nova vila i el seu port seran a partir d'aquest moment un element estratègic de primera magnitud. Tant és així que només sis anys després de la seva creació, el 1285, Palamós va ser pressa per l'esquadra francesa per a donar suport logístic a les tropes del rei Felip III l'Ardit que assetjaven la ciutat de Girona. L'actuació de l'esquadra de l'almirall Roger de Llúria va ser fulminant, destruint completament l'esquadra francesa en la famosa batalla de les Illes Formigues.
No és fins a la meitat del segle XV quan es construeix el primer moll de pedra i la paret de defensa. El moviment portuari és tan important que es considera el port de Palamós com el segon de Catalunya. Al llarg del segle XV i bona part del XVI és interessant esmentar el comerç d'esclaus procedents del nord d'Àfrica.
Les gambes de Palamós, dedicades al déu Palaimón?
I si per alguna cosa és especialment conegut Palamós i el seu port avui és per les excel·lents gambes que les seves costes ofereixen. Unes gambes que, curiosament, en la seva terminologia científica, duen el nom del déu Palaimón, cosa que, de cap manera, pot ser casual.
Així, tenim la família dels Palemònids, a la qual pertanyen una bona colla d'espècies de gambes, com ara les Palaemon serratus, Palaemon elegans, etc. si be no la gamba roja que és la que es pesca avui en dia a Palamós. Potser antigament, a Palamós, es tenia preferència per aquestes altres espècies que avui potser ja s'han extingit a la zona, i que devien donar nom al crustaci, arran del nom del déu marí.
Fonts:
https://www.theoi.com/Pontios/Palaimon.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Palem%C3%B3n_de_Tabennisi
Altres articles relacionats:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada