Toponímia mitològica

Segons la mitologia grega hi ha una deessa lunar Creüsa. Això vol dir que també hi ha un déu solar Creus o Creu. Creüsa, en grec, era Κρέουσα (Kréousa ). Probablement hi havia un altar a aquesta deessa, o al déu homònim, al Cap de Creus.  La deessa lunar Creüsa és una nimfa, filla d'Oceà i de Gea, la divinitat que representa la terra. El Cap de Creus, on la terra s'endinsa en el mar formant una petita península, és un emplaçament perfecte per a la filla del mar i de la terra Les entitats Creüsa o Creu relacionen amb el símbol de la creu solar. La creu que forma la representació gràfica de la intersecció dels solsticis i dels equinocis de l'any solar.  En la llengua catalana, aquestes divinitats relacionen amb la "creença", terme que deriva del concepte català "creure", que al seu torn deriva del lexema català "creu".  I, evidentment, Creu és un avatar solar emparentat amb el deu Terme o Termini ( Terminus, en llatí), que marcava i consagrava ...

  En este artículo analizaremos el origen del topónimo de dos villas consagradas a la diosa lunar Murcia: nos referimos a la ciudad de Murcia, que dio nombre al Reino de Murcia, y a la villa catalana de Aiguamúrcia (Alt Camp). También estudiaremos lo que se sabe de esta importante diosa de la mitología y del arbusto sagrado y medicinal que se considera uno de sus atributos: el mirto. Recientemente también se publicó un artículo en la web de "La historia usurpada" donde se explica que la primera bandera que tuvo Murcia era la catalana. Éste es un dato que sabemos gracias al mapa portugués, del siglo XIV, del cartógrafo mallorquín Angelí Dolcet. Cabe recordar que el Reino de Murcia fue conquistado y repoblado, al menos dos veces, por los reyes de la corona catalano-aragonesa: Jaime I El Conquistador y Jaime II el Justo. Esto implica que en el siglo XIV la presencia de la bandera catalana y de la lengua catalana en Murcia eran perfectamente vigentes. [Imagen superior: panorámica...

En aquest article analitzarem l'origen del topònim de dues viles consagrades a la deessa lunar Múrcia: ens referim a la ciutat de Múrcia, que va donar nom al Regne de Múrcia, i a la vila catalana d'Aiguamúrcia (Alt Camp). També estudiarem el que se sap d'aquesta important deessa de la mitologia i de l'arbust sagrat i medicinal que es considera un dels seus atributs: la murtra. Fa poc també es  va publicar un article  al web de "La història usurpada" on s'explica que la primera bandera que va tenir Múrcia era la catalana. Aquesta és una dada que sabem gràcies al mapa portolà, del segle XIV, del cartògraf mallorquí Angelí Dolcet. Cal recordar que el Regne de Múrcia va ser conquerit i repoblat, almenys dues vegades, pels reis de la corona catalano-aragonesa: Jaume I El Conqueridor i Jaume II el Just. Això implica que al segle XIV la presència de l'ensenya catalana i de la llengua catalana a Múrcia era perfectament vigent. [Imatge superior: panoràmica de l...

L'Escala és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vila medieval de Sant Martí d'Empúries. L'any 1909, en aquest municipi, al jaciment d'Empúries, durant unes excavacions, es va trobar una estàtua de grans dimensions del déu Asclepi. [Imatge superior: Panoràmica del jaciment d'Empúries a l'Escala.] L'estàtua d'Asclepi d'Empúries (L'Escala) Aquesta estàtua és feta en dues peces de marbre i representa un home madur, bell i robust, amb barba i una toga que deixa nua una part del pit i un dels braços, amb ressemblança a una divinitat mitològica. De fet, aquesta és la definició exacta d'una bona colla de divinitats clàssiques, atès que li manquen els atributs que, com en el cas dels sants cristians, són els que permeten distingir al personatge.  [Dibuix d'una estàtua d'Asclepi, del Louvre, amb alguns dels seus elements característics: el bastó, la serp i el petit Telès...