Segons la mitologia grega hi ha una deessa lunar Creüsa. Això vol dir que també hi ha un déu solar Creus o Creu. Creüsa, en grec, era Κρέουσα (Kréousa). Probablement hi havia un altar a aquesta deessa, o al déu homònim, al Cap de Creus.
La deessa lunar Creüsa és una nimfa, filla d'Oceà i de Gea, la divinitat que representa la terra. El Cap de Creus, on la terra s'endinsa en el mar formant una petita península, és un emplaçament perfecte per a la filla del mar i de la terra
Les entitats Creüsa o Creu relacionen amb el símbol de la creu solar. La creu que forma la representació gràfica de la intersecció dels solsticis i dels equinocis de l'any solar.
En la llengua catalana, aquestes divinitats relacionen amb la "creença", terme que deriva del concepte català "creure", que al seu torn deriva del lexema català "creu".
I, evidentment, Creu és un avatar solar emparentat amb el deu Terme o Termini (Terminus, en llatí), que marcava i consagrava els límits i les fronteres, com també ho feia el déu Janus (Janus Geminus o Janus Quirí), el Bon Jan de la mitologia catalana, que dóna nom al mes de gener (o janer) i que marca la fi i l'inici de l'any. Era protector dels límits i de les fronteres, atès que tots aquests deus són avatars de la mateixa identitat solar.
De fet, el Cap de Creus marca un límit. Es la part més a l'est de la Península Ibèrica. Es un punt important en aquest sentit, perquè relaciona també amb el deu Silvà, a qui sempre es consagraven els punts més extrems del país, com vàrem veure en un altre article, i que devia tenir un altar a la Selva de Mar o a Port de la Selva, que no són més que la vila de Silvà i el Port de Silvà. Les divinitats Silvà i Creus, per tant, conflueixen al Cap de Creus.
A la contrada, és conegut també com a "Cap del Diable". I això confirma que era un cap consagrat a un déu pagà. Els cristians anomenaven diable a qualsevol divinitat pagana. Se sap que sobre el promontori més pròxim a la punta, a 87 msnm, hi ha un far construït sobre els fonaments d'una antiga torre de senyals romana, que a la baixa edat mitjana també va servir com a torre de guaita.
Potser aquesta construcció pagana que avui roman sota el far modern era alguna cosa més que una simple torre de senyals. Segurament, a més, era un temple o altar dedicat al déu Creus, o a la deessa Creüsa. Molt probablement, en temps precristians, totes les torres de senyals o antics fars eren sagrats i dedicats a les divinitats astrals. Potser a càrrec de vestals que vetllaven el seu foc perpetu. Al cap hi a la fí, són fonts de llum, com els astres.
Vinculades a aquest déu Creu (o Creus, en la seva forma llatinitzada) també trobem les "Creus de terme", que també eren altars dedicats a aquesta divinitat solar. Són diferents noms, denominacions i avatars del mateix concepte. Tot plegat són intents de sacralitzar els límits de les propietats i de les fronteres, de cara a aconseguir el respecte dels acords, de la propietat privada i dels acords fronterers entre els països.
Així, no ens ha de sorprendre trobar creus al cims dels pics, atès que marca un límit, que tant pot ser d'alçada, com de frontera o propietat. Probablement, en molts casos, repliquen antics altars que hi devia haver al lloc, dedicats a aquesta mena de divinitats.
El mateix rei fundador de Roma, Numa Pompili (715 aC - 67s aC), va introduir el culte a un nou déu, Terme o Termini (Terminus), que era present als marges de les propietats i a les fronteres, perquè així Numa divinitzava la necessitat de respecte cap a la propietat privada i el seu culte seria garantia de pau, com explica Plutarc.
També, per a fer honor als déus, Numa Pompili va fer construir la Règia, una zona al sud-est del fòrum romà per emplaçar temples i sacerdots; i a la via sacra, el Temple de Janus. Va demanar que les portes d'aquest temple no s'obrissin si no fos que entraven en guerra, i en tot el seu regnat van estar tancades, ja que va coincidir amb una època de prosperitat i pau per a Roma.
Article relacionat:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada