Segons els criteris de la toponímia mitològica, les poblacions amb el topònim Arenys (com ara Arenys de Munt i Arenys de Mar, ambdós municipis del Maresme, Catalunya) són consagrades al déu solar Ares, com tantes altres d'arreu dels Paisos Catalans.
De les dues, Arenys de Munt és la vila més antiga i original, mentre que Arenys de Mar és una barriada de pescadors que va néixer posteriorment de la primera. Arenys de Munt, per tant, és la que hem d'estudiar si volem conèixer la toponímia original.
Arenys de Munt encara conserva en la figura del seu sant patró, Sant Martí, el record del déu Ares. Cal entendre que Sant Martí és la cristianització del déu Mart, teòricament romà, que al seu torn és l'equivalent del déu Ares, suposadament grec. Així, ens diuen que Ares era pels grecs antics la mateixa divinitat que Mart era pels romans antics.
A més, l'església d'Arenys de Munt fou consagrada al mateix Sant Martí (a la fotografia superior). Ens diu la història que a finals del segle IX dC, ja hi havia un nucli de població al voltant de l'església de Sant Martí, que més tard s'anomenaria Sant Martí d'Arenys.
Arenys de Munt encara conserva en la figura del seu sant patró, Sant Martí, el record del déu Ares. Cal entendre que Sant Martí és la cristianització del déu Mart, teòricament romà, que al seu torn és l'equivalent del déu Ares, suposadament grec. Així, ens diuen que Ares era pels grecs antics la mateixa divinitat que Mart era pels romans antics.
A més, l'església d'Arenys de Munt fou consagrada al mateix Sant Martí (a la fotografia superior). Ens diu la història que a finals del segle IX dC, ja hi havia un nucli de població al voltant de l'església de Sant Martí, que més tard s'anomenaria Sant Martí d'Arenys.
Ares, el déu solar jove i guerrer
Ares representa el sol jove, el sol guerrer. Es per això que se l'equipara a Mart, també el déu solar jove i poderós de la guerra. Es el sol invicte. També Sant Jordi ho és i, per descomptat, Sant Martí, patró d'Arenys, que també era un guerrer romà. La mateixa tradició cristiana ens informa que Sant Martí era fill d'un oficial de l'exèrcit romà, que li donà el nom de Martinus, en honor del déu de la guerra Mart.
L'investigador Ramon Verdaguer ens assegura, al seu bloc, que Sant Martí és un personatge plenament català. Nosaltres també ho creiem. Ares, Mart i Martí representen el mateix personatge mitològic, i aquest darrer presenta uns orígens catalans molt evidents, és un personatge de la mitologia catalana.
En Ramon Verdaguer ho justifica per la gran presència del sant al país, amb moltes ermites i esglésies o poblacions que li són consagrades com a Sant Patró, especialment a Barcelona i a les seves comarques. Aquest fet contrasta amb les poques que són consagrades a Sant Jordi. Així, malgrat que Sant Jordi i Sant Martí també són personatges mitològics relacionats, en Ramon Verdaguer creu que Sant Jordi és un sant estranger i importat, mentre que Sant Martí és català, nostrat i volgut, i per aquest motiu demana que sigui Sant Martí i no pas Sant Jordi el patró de Catalunya.
Imatge de la porta i les ferradures que hi ha a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt.
La llegenda de Sant Martí, patró d'Arenys
Sigui com sigui, la llegenda més coneguda a l'entorn de la figura de Sant Martí ens explica que a l'hivern del 337 dC, quan Martí, soldat romà, cavalcava un cavall de guerra, es trobà un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertanyia a l'exèrcit romà que servia i no se'n podia desprendre.
A la nit següent, Crist se li va aparèixer, vestit amb la mitja capa, i va dir als àngels: "Aquets és en Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, en Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se i va esdevenir bisbe i sant. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació iconogràfica: Un Martí guerrer damunt el cavall entregant la meitat de la seva capa al captaire. A frontispici de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt encara es pot veure aquesta escena representada.
La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part, des d'antic, del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. Podem deduir també que probablement aquesta tradició catalana va donar nom als reis 'capets', es a dir, els de la mitja capa. Uns reis massa sospitosos de ser catalans o occitans, atès que capet, en català, també significa cabdill.
El prevere encarregat de la custòdia de la relíquia, un capell o capella o capa curta era el capellà, que va donar origen d'una banda a capella, com a lloc d'oració, per l'oratori on es conservava la capa, i de l'altre, a capellà, primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general. Tot plegat, ja ho veieu, molt català, molt guerrer i molt catòlic.
Ares, Sant Martí, els cavalls i les ferradures
Una de les característiques més interessants i boniques de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt és la seva portalada plena de ferradures. Aquestes ferradures, quin dubte hi ha, fan referència al cavall del romà Sant Martí. Però també al catalaníssim Arc de Sant Martí, que també te forma de ferradura multicolor. Però, a més, trobem el mateix símbol relacionat amb el déu Ares, que com Sant Martí, també condueix cavalls. En aquest cas un carro solar amb quatre cavalls immortals amb brides d'or que llancen foc. El carruatge i la torxa encesa són alguns dels seus símbols.
També en aquesta època de l'any era quan es canviaven les ferradures als cavalls. Joan Amades diu que "de les ferradures que clavaven els ferradors durant la vuitada anterior a Sant Martí, una es tornava d'or i portava gran riquesa i ventura a l'amo de la bèstia afortunada. Diuen que durant aquests dies els ferrers posaven una ferradura de franc, és a dir, que de les quatre només en cobraven tres. El dia d'avui, però, els ferradors no ferraven, car era tingut com un gran pecat el fer-ho". D'aquí la dita "Per Sant Martí, ni ferra el ferrer, ni mol el molí".
L'arc i l'estiuet de Sant Martí
Una altra llegenda de la mitologia catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós (sol invictius) i es va formar un gran arc iris que va fondre la neu i va enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d'Arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre, que és quan es celebra Sant Martí, amb el nom d’Estiuet de Sant Martí. Fixem-nos de quina manera més poètica i mítica els antics catalans explicaven la formació de l'Arc de Sant Martí, amb la interacció del sol (Ares, Mart, Sant Martí) i l'aigua de la pluja.
Ares, Sant Martí i l'espasa Vilardella
Què és la toponímia mitològica?
La toponímia mitològica és la ciència que analitza l'origen mitològic del nom de les poblacions i dels llocs. Parteix de la certesa que a l'antigor, en el moment de la seva fundació, una majoria de poblacions i llocs es consagraven a una divinitat protectora. Aquesta ciència fou elaborada per primera vegada i de manera sistemàtica per l'investigador Bel·lònides, l'any 2020.
[1] A l'article sobre el carrer dels Cotoners que abans es deia Carrer de Vilardell, s'explica la llegenda al llibre: Victor Balaguer, «Calle Cotoner» (castellà) a Las calles de Barcelona: origen de sus nombres, sus recuerdos, sus tradiciónes y leyendas, Barcelona, Editorial S. Manero, 1865, 289-291 (en català: Els carrers de Barcelona, origen dels seus noms, records, tradicions i llegendes)
Entre els altres déus, Ares era reconegut també per la seva armadura de bronze, la llança, un casc amb cresta vermella i l'espasa. I si ens atenim a la mitologia catalana trobem que, segons la llegenda de Soler de Vilardell, Martí un dia passa prop del Castell de Vilardell vestit de mendicant. Quan el senyor tornava amb el pa i l'almoina, Martí havia desaparegut i va deixar-li la mítica Espasa de Vilardell o Vilardella, una arma poderosa i de grans virtuts bèl·liques, amb la qual, com Sant Jordi, Sant Martí va matar un drac que tenia espantada la gent del país. [1]
Altres poblacions dedicades al déu Ares
Es dóna la circumstància que Ares és una divinitat que trobem present a la toponímia de la corona catalana. Així, tenim altres poblacions dedicades al déu Ares, com Areny de Noguera i Arenys de Lledó, a la Franja de Ponent; Arenys d'Empordà, Castell de l'Areny o Els Arenys, a el Pont de Bar, al Principat de Catalunya. A Mallorca trobem la vila d'Ariany. Al País Valencià tenim Ares de los Olmos, Ares del Maestrat, que ja mostren clarament la figura d'Ares a la toponímia, i Aranyel.
Es dóna la circumstància que Ares és una divinitat que trobem present a la toponímia de la corona catalana. Així, tenim altres poblacions dedicades al déu Ares, com Areny de Noguera i Arenys de Lledó, a la Franja de Ponent; Arenys d'Empordà, Castell de l'Areny o Els Arenys, a el Pont de Bar, al Principat de Catalunya. A Mallorca trobem la vila d'Ariany. Al País Valencià tenim Ares de los Olmos, Ares del Maestrat, que ja mostren clarament la figura d'Ares a la toponímia, i Aranyel.
En aquest enllaç podeu trobar un llistat de totes les poblacions dels Països Catalans consagrades a Ares.
Què és la toponímia mitològica?
La toponímia mitològica és la ciència que analitza l'origen mitològic del nom de les poblacions i dels llocs. Parteix de la certesa que a l'antigor, en el moment de la seva fundació, una majoria de poblacions i llocs es consagraven a una divinitat protectora. Aquesta ciència fou elaborada per primera vegada i de manera sistemàtica per l'investigador Bel·lònides, l'any 2020.
Bibliografia
#ares #poblacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada