Toponímia mitològica

Santuari de Nostra Senyora d'Ares o de les Ares, en una fotografia de 1890-1914 Poblacions consagrades al déu Ares dels Països Catalans i Occitània [Franja de Ponent] · Areny de Noguera · Arenys de Lledó [Catalunya ] · Arenys de Mar · Arenys de Munt · Arenys d'Empordà · Castell de l'Areny  · Els Arenys, a Pont de Bar · Balsareny, al Bages. · La Guàrdia d'Ares, Alt Urgell. [Balears] · Ariany, Mallorca [País Valencià]  · Ares d'Alpont (en espanyol, Ares de los Olmos) · Ares del Maestrat (Alt Maestrat) · Aranyel [Occitània] · Arièja Llocs consagrats al déu Ares dels Països Catalans i Occitània [Catalunya] · Santuari de la Mare de déu de les Ares (Port de la Bonaigua, Pallars Sobirà) · Montsec d'Ares . Coll d'Ares (Montsec d'Ares) · Coll d'Ares (Ripollès-Vallespir, entre els municipis de Molló, Prats de Molló i La Presta) · Collada i poblet d'Ares (Cabó, Alt Urgell) · Colletó des Ares (en...

Imatge del petit Torrent de l'Helena, camí de Dòrria, que separa els termes municipals de Planoles i Toses. A la Vall de Ribes, al Ripollès, Catalunya, pel camí que surt de Planés i duu a la petita vila de Dòrria, el segon més alt de Catalunya, trobem el Torrent de l'Helena, que amb les seves aigües dibuixa els límits entre els termes municipals de les poblacions de Toses i Planoles. Pel nom del torrent, podem sospitar que és consagrat a la deessa lunar Helena. Si Hel·lè és el deu sol, Helena o Hel·lena és la deessa lluna. I aquesta deessa lunar sempre la trobarem relacionada amb l'aigua, en les seves diverses expressions: fonts, llacs, estanys, rius, torrents, rieres, pous, mars o oceans. La relació entre la lluna i l'aigua és ben simple i us l'expliquem: segons els estudis de Bel·lònides sobre el Mite Astral i la mitologia catalana ancestral, probablement la més antiga d'occident, se sap que els antics creien que la lluna era constituïda de gel i que ...

Sants patrons i santes matrones dels Països Catalans  · Catalunya: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat · País Valencià: Sant Vicent Ferrer (St Jordi fins al s. xvii) i la Mare de Déu del Puig (no oficial). · Illes Balears: Sant Antoni Abat. · Mallorca : Mare de Déu del Lluc · Menorca: Mare de Déu del Toro (Santuari de la Mare de Déu del Toro) · Eivissa: Mare de Déu de les Neus · Formentera: Sant Jaume · Andorra: Mare de Déu de Meritxell Llista de patrons i matrones locals de les principals ciutats dels Països Catalans:   · Perpinyà: Sant Galderic i Sant Joan Baptista · Girona: Sant Narcís i Feliu de Girona (màrtir) · Lleida: Sant Anastasi i la Verge Blanca (o Verge de l'Acadèmia) · Terrassa: Sant Pere, Cristòfol i Sant Valentí · Sabadell: Mataró: Santa Juliana i Santa Semproniana · Badalona: Sant Anastasi · Santa Coloma de Gramenet: Santa Coloma · Barcelona: la Mare de Déu de la Mercè (patrona de la diòcesi i, popularment, copat...

Segons els criteris de la toponímia mitològica, les poblacions amb el topònim Arenys (com ara Arenys de Munt i Arenys de Mar , ambdós municipis del Maresme, Catalunya) són consagrades al déu solar Ares, com tantes altres d'arreu dels Paisos Catalans .  De les dues, Arenys de Munt és la vila més antiga i original, mentre que Arenys de Mar és una barriada de pescadors que va néixer posteriorment de la primera. Arenys de Munt, per tant, és la que hem d'estudiar si volem conèixer la toponímia original. Arenys de Munt encara conserva en la figura del seu sant patró, Sant Martí, el record del déu Ares. Cal entendre que Sant Martí és la cristianització del déu Mart, teòricament romà, que al seu torn és l'equivalent del déu Ares, suposadament grec. Així, ens diuen que Ares era pels grecs antics la mateixa divinitat que Mart era pels romans antics. A més, l'església d'Arenys de Munt fou consagrada al mateix Sant Martí (a la fotografia superior). Ens diu la histò...

Segons els criteris de la toponímia mitològica, la ciutat de Tortosa,  ciutat, municipi i capital catalana de la comarca del Baix Ebre, hauria estat consagrada al déu solar Tor . Tortosa faria referència a  Tor de la Tossa, Tor de Tossa  o la Tossa de Tor . · El concepte  tossa , en llengua catalana, designa una elevació del terreny ampla i ondulada. D'altra banda, el seu masculí,  tos , designa això mateix i també la part més alta del cap, entre les banyes, d'un animal boví, oví o caprí. · Pel que fa al terme   tor , cal tenir en compte que designa al déu Tor relaciona amb l'animal totèmic del toro o toro brau. Si analitzem els dos termes conjuntament, tenim que el terme toponímic Tortosa fa referència a una elevació del terreny consagrada a aquesta divinitat o bé a la part més alta del cap, entre les banyes, de la testa del déu Tor. Pel fet que hi ha altres poblacions dels Països Catalans que inclouen el terme Tossa en la seva toponí...

Runes del Castell de Tor o Força de Tor, Catalunya. Toponímia possiblement consagrada al déu Tor que podem trobar als Països Catalans i Occitans: Catalunya · Tortosa (Baix Ebre, Catalunya) · Tor (Pallars Sobirà, Catalunya) · La Tor de Querol (Cerdanya, Catalunya Nord) · Torà (Solsonès, Catalunya). · Montornès del Vallès (Vallès, Catalunya) · Montornès de Segarra (La Segarra, Catalunya) · La Pobla de Montornès (Tarragonès, Catalunya) · Torà (La Segarra, Catalunya) · Noguera de Tor (riu de Tor, a la Cerdanya, Catalunya)  · Vall de Tor (a la Cerdanya, Catalunya)  · Força de Tor o Castell de Tor (Pallars Sobirà, Catalunya)  · Torà de Tost (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell, Catalunya) Franja de Ponent i Aragó · La Vall de Tormo (Matarranya, Franja de Ponent) · Terol (Aragó) Illes Balears · Illa del Toro (Calvià, Mallorca)  · Platja del Toro (Calvià, Mallorca) · Muntanya d'El Toro (Es Mercadal, Menorca) *També podria provenir d'El Turó. · Santuari de la Mare de D...