Aiguafreda és una vila consagrada a la deessa catalana Freda

Imatge de la masia d'Aiguafreda de Dalt, al Vallès Oriental.

La vila catalana d'Aiguafreda, del Vallès Oriental, és una vila consagrada a la deessa de la mitologia catalana Freda. 

La deessa catalana Freda, coneguda a la mitologia nòrdica i germànica també com a Freyja, és un avatar de la deessa Lluna que relaciona amb la fredor del gel, de l'aigua, de la nit i de l'hivern. Segons els nostres estudis, els antics catalans, creadors de l'original mitologia astral catalana, consideraven que la lluna era feta de gel i que era l'origen de l'aigua que cau del cel en forma de pluja, en desfer-se aquesta per acció del sol. Cal tenir en compte que a l'antiga mitologia astral catalana, el sol sempre és el marit de la lluna. Així, Freda, com indica el seu nom en català, fa referència a la fredor o frescor de la nit i de l'hivern, que els antics catalans atribuïen a l'astre lunar, i que ens proporciona la humitat i la fertilitat de la terra.

Pensem que, a causa de la censura inquisitorial catòlica, les deesses de la mitologia catalana van desaparèixer dels llibres, adulterades i amagades en els noms de determinades santes cristianes. Tanmateix, no van desaparèixer de la toponímia i de les llegendes catalanes, que pel seu caràcter oral, van sobreviure als embats dels monjos censors. A més, la importància i influència de la llengua, la cultura i la mitologia catalanes va ser tan important a tota l'Europa Occidental, que aquestes figures mitològiques van sobreviure a les mitologies nòrdiques.

La deessa catalana Freda

Imatge de la deessa Freda tal i com es va trobar representada en terres del nord d'Europa, acompanyada del calder màgic, del seu carro astral i dels animals totèmics associats a la Lluna, com ara les truges salvatges, les gates o lleones i les eugues alades.

En aquest cas, la deessa Freda va sobreviure també com la germànica Freyja o Freya. Una altra important deessa catalana llunar, relacionada directament amb Freda és Frígida, que trobem representada també a la mitologia nòrdica com la deessa alemanya Frigg. Tant Freda com Frígida fan referència a la fredor de la lluna i del gel i l'aigua que la composen. I tan Freyja com Frigg, que són les dues principals divinitats femenines de la mitologia alemanya, fan al·lusió a aquestes característiques lunars. En resum, Freda i Frígida serien dos avatars de la deessa Lluna que fan referència al mateix aspecte físic, la seva fredor.

Es per aquesta raó, que no ens ha d'estranyar que els experts ens diguin que les primeres referències a la toponímia de la vila d'Aiguafreda, trobats en documents traduïts al llatí, apareix el topònim com Aqua Frigida, atès que fan referència a la mateixa deessa i perquè en llatí frígida significa exactament freda, talment com passa en la llengua catalana. Aquest primer document en llatí és de l'any 898 d.C. i es tracta de l'acta de consagració de l'església del Sant Martí del Congost, actualment coneguda popularment amb el nom d'Aiguafreda de Dalt.

Aiguafreda de Dalt i Aiguafreda de Baix 

Ens diuen que Aiguafreda de Dalt és l'antic i original centre del municipi de l'actual Aiguafreda on, efectivament, hi trobem l'església parroquial de Sant Martí d'Aiguafreda (anomenada també Sant Martí del Congost), on hi ha també la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny. (vegeu la primera fotografia)

Malgrat tot, ens diuen els historiadors que el nom d'Aiguafreda feia referència, en un primer moment, a la fortalesa que avui coneixem com Castell de Cruïlles. L’església de Sant Martí d'Aiguafreda, per la seva banda, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona, Guifré el Pelós, al monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial. Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent. 

Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries, també coneguda com Aiguafreda de Baix, que és l’actual poble d’Aiguafreda, i fou batejada amb el nom de Santa Maria d’Aiguafreda. Hi és venerat encara el Sant Crist d’Aiguafreda, talla de fusta del segle XVI o del XVII. El conjunt monumental és declartat bé cultural d’interès local.

Sigui com sigui, el que a nosaltres ens queda clar, seguint els estudis d'en Daniel Castells, és que l'equivalència dintre de la mitologia cristiana més adient per a la deessa catalana Freda és la que l'emparenta amb Santa Maria d'Aiguafreda, atès que Freda és una deessa, no pas un déu. Pel que fa a Sant Martí d'Aiguafreda, que seria l'equivalent cristià al deu de la mitologia pagana Marc o Mart, representaria un avatar del déu Sol, el marit de la lunar deessa d'Aiguafreda, de la mateixa manera que també ho és el Sant Crist d'Aiguafreda present a la vila.